Recomanem alguns llibres

• Por? Jo no la conec, i tu?

Autor	Francesc Gisbert i Dani Miquel.
Il·lustrador	Ricardo Maniscalchi
Títol	La Maria no té por
Editorial	Andana
Ciutat d’edició	Valencia
Adreçat	Primer i segon de Primària

D'entrada podem observar que en la il·lustració de la portada es veu a Maria, la protagonista de la historia, llegint El llibre de les espantacriatures, llibre comprés en el llibre principal on podem conéixer-lo durant el desenvolupament del conte, i a més a més en la contraportada de Maria no té por. Darrere d'ella hi ha una ombra d'un monstre que qui sap si serà bo o roí? Haurem de descobrir-lo!

D’entrada podem observar que aquest lliure té dues histories: La Maria no té por i El llibre de les Espantacriatures. El primer correspon a la portada, tracta la historia principal, i el contingut del segon és la informació que la protagonista estudia per a poder solucionar el conflicte ocasionat, el trobem a la contraportada.

Si obrim el llibre, els primers elements que ens trobem són les guardes, que estan compostes per ombres de tota mena de monstres. Això pot ser atractiu per als xiquets perquè poden observar quantes criatures coneixeran  al llarg del llibre.

La tipografia és tota igual a l'hora de narrar la historia, però com a element nou trobem els monòlegs en forma de cançons cantades pels monstres. També al final de la historia, l'autor fa una pregunta oberta al lector, amb una tipografia diferent ja que, l'objectiu és atraure més la seua atenció i fer-lo reflexionar sobre la moralitat del conte.

I de què tracta el conte? És un relat molt interessant ja que Maria ha d'aprendre a no tindre por en una habitació encantada i amb únicament un llibre que l'explica les característiques de la majoria de les criatures i com poder aconseguir els seus objectius per a ajudar als seus amics. Per tant, es tracta d'un llibre fantàstic perquè, la historia té lloc a un món no real, on habiten els mostres i els nens que estan atrapats per ells per tindre un mal comportament.

A més d'això, el llenguatge que utilitza és senzill i adequat a l'edat del lector model, que seria un xiquet a partir dels sis anys. Una cosa que pot ajudar a entendre la narració és totes les il·lustracions que té al llarg de totes les seues pàgines. Quan estem llegint el llibre podem tindre conciència de què està succeint per la quantitat d'il·lustracions de molta qualitat que ens trobem en totes les pàgines del llibre, perquè es podria dir que les angulacions i les perspectives adoptades tenen una importància rellevant i una finalitat: donar la credibilitat més gran en concordança amb el text narratiu. Els colors que més hi abunden tenen tonalitats obscures: el verd, el gris, el violeta i el negre;  associats a la por.

Amb ells podem sentir-nos identificats mitjançant els sentiments i emocions que tracta d'oferir: l'amor, la por o l'alegria entre altres. Per això podem dir que la facultat més important que ofereix és l’empatia,  tracta de fer que el lector siga identificat i puga entendre la transformació psicològica de la protagonista, que es tracta a la mateixa vegada d'un personatge redon. Es a dir, al principi té molta por i al final deixa de tindre-la després de passar una sèrie d'aventures amb els monstres. Els personatges són molt atractius per a qualsevol tipus de lector, perquè capten molt l'atenció, tenen característiques físiques no habituals a les que estem acostumats a veure en els contes, tenen noms en valencià.

D’altra banda, La Maria no té por presenta una estructura lineal o cronològica, ja que les aventures succeeixen una darrere de l'altra, i sempre a la nit, quan els monstres apareixen i se l'emporten per a una finalitat molt peculiar i poc corrent. La persona que narra la història és un narrador en 3a persona omniscient, ja que sap com es senten la majoria dels personatges (a què li tenen por o que els fa feliços).

La història està basada en un present, la finalitat del qual, és que el lector puga sentir-se identificat, en alguna zona de la Comunitat Valenciana, Catalunya o Les Balears; en el Llibre de les espantacriatures nomena com s'anomena cada monstre en les diferents àrees on es parla valencià.

A més d'això podem fer una analogia amb altres històries que poden estar relacionades com La Bella i la Bèstia de Disney. Per què? Perquè Bella aprén a no tindre por, i sobretot, quan el poble vol anar a assassinar-lo, la resposta d'ella és que no tots els monstres són malvats i va a ajudar-lo. Com fa Maria amb els donyets.

A grans trets, hem de respondre a una interessant qüestió: Què fa d'aquesta obra un llibre bo o roí? El que fa d'aquest conte ser un llibre excel·lent és la quantitat d'il·lustracions, que la historia té la finalitat d’evitar que el lector model( un xiquet de sis a huit anys) tinga por a l'obscuritat, i als monstres imaginaris, per això la protagonista és una nena de la seua edat aproximadament i no un adul

• Un mussol molt peculiar.

Títol	El Caro
Autor	Víctor Labrado
Il·lustracions	Pau Urios
Editorial	Aladrocs
Ciutat i Any	Alacant, 2013. Primera Edició

             M’agradaria destacar un aspecte molt curiós respecte a les il·lustracions d’aquest llibre. L’any 2013 cinc alumnes de la Facultat de Belles Arts d’Altea van ser seleccionats per a il·lustrar diferents llibres d’aquesta editorial. Per això, les il·lustracions d’aquesta obra corresponen a la creació d’un estudiant universitari. L’exposició que va tindre lloc a l’aulari II de la UA es va anomenar Art Aladroc.

            En primer lloc, la portada del llibre és molt particular, ja que apareix una espècie de mussol, però amb la cara d’una persona amb el nas molt gran. I és clar, tothom volen descobrir com ha sigut aquesta transformació. A més, hi ha elements que formen part de la història que aconsegueixen enganxar el lector.

            Per una banda, l’estructura narrativa que se segueix és discontínua, ja que a la primera pàgina del llibre ens presenta al personatge principal transformat en mussol i al llarg del conte ens va explicant com es produeix aquest canvi. Per això, aquesta anticipació inicial (flash forward) desperta una necessitat de llegir la història per donar-li sentit i completar el cercle.

            Per altra banda, el protagonista no és estereotipat, ja que la seua manera de ser no fa que siga atractiu per al lector. Aquest home és una persona que no vol la companyia de ningú. No obstant això, canviar el perfil dels personatges pot resultar cridaner per al lector perquè s’allunya del tipus de protagonista a què ells estan acostumats.

            En segon lloc, aquest llibre podem classificar-lo segons una temàtica realista fantàstica. L’espai on es desenvolupa la trama és versemblant perquè apareixen muntanyes conegudes com el Puigcampana. Tanmateix, s’inclouen elements màgics com malediccions, transformacions i conjurs. El seu narrador és omniscient en tercera persona.

            Així mateix, la història ens vol transmetre valors com l’amabilitat, la generositat, gaudir amb els amics i ser sincer. Això, es pot intuir perquè al protagonista li ocorren moltes desgràcies a causa de la seua actitud.

            En tercer lloc, al costat de cada pàgina hi ha una altra amb una il·lustració sense cap text. L’avantatge d’aquest fet és que si el lector té problemes a l’hora imaginar-se el text que està llegint o hi ha alguna paraula confusa es pot servir de la il·lustració com una eina complementaria. També, gran part del text són descripcions i quasi no hi ha diàleg, això fa que es perda eixe dinamisme que cal que hi haja als contes infantils.

            Per últim, la seua tipografia no presenta cap alteració. Aquesta dada, des del meu punt de vista, és important perquè quan s’obri un llibre el primer que es fa és fullejar-lo i la primera impressió ha de ser bona. Per exemple, amb una lletra més gran que la resta al principi de cada pàgina aconseguiríem això.

• La diversitat personal consubstancial a l’ésser humà:

           Dades tècniques del llibre: 

Autor	Joles Sennell
Títol	La boira Pudent
Editorial	Casals segell Bambú
Ciutat d’edició	Fluvià (Barcelona)
Any	2011
Edició	Primera edició
Adreçat	Tercer y quart de Primària

Quan finalitzem aquesta obra de Joles Sennell manifestem, al meu parer, un sentiment de sorpresa per l’aspecte de la utilització de tècniques avantguardistes per part d’un autor veterà. Aquest fet demostra com tothom, durant l’esdevenir de la nostra vida, evolucionem i formem part d’un sempitern cicle d’aprenentatge. A conseqüència de la llarga trajectòria d’aquest autor i la qualitat dels seus textos, ha rebut nombrosos premis, destacant el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. 

Per últim, comentarem que és un autor que li agrada el misteri, per això utilitza un pseudònim i no el seu nom vertader, Pep Albanell. Sens dubte, aquest aspecte peculiar de l’autor es trobarà registrat de manera implícita a les seues obres.

En primer lloc, el títol del llibre per si sol no ens diu res. A més d’això, el lector model al qual va dirigit pot tindre problemes de comprensió amb el terme pudent,  però afegint-li la imatge de la coberta podem realitzar una inferència més o menys aproximada de la història i assabentar-nos del significat d’aquest terme. És a dir, el títol, relacionat amb les il·lustracions de la coberta i,  amb els tons càlids i tons foscos, presenta la problemàtica de la història.

En segon lloc, les guardes, que són de color negre sense cap detall, les pàgines de presentació, dedicatòries i pàgines de crèdits, no van acompanyades de cap imatge. Això és així perquè al ser un llibre d’enigmes l’autor no vol anticipar cap mena de detall i informació. 

Pel que fa a la tipografia del llibre és convencional i tan sols canvia quan l’autor vol dirigir-se directament al públic, és a dir, al receptor del text narratiu. També és convencional amb els colors de les lletres i el fons. Lletres negres i fons blanc.

            En referència al narrador, que és omniscient, conta la trama en tercera persona. Coneix tots els elements de la història: personatges, espai, temps. A més a més, trobem diàlegs entre els personatges i podem fer una analogia del escriptor amb el personatge principal, Bernat. Com ja he dit adés, el nom de l’autor és un pseudònim perquè li agraden els enigmes. Això es relaciona amb les eines usades per  a compondre aquesta obra. Per tant, la temàtica no és una altra que el misteri, aventures i valors, com l’autoconcepte, humilitat o maduració personal.

Per una banda, l’estructura narrativa que empra és circular, comença i finalitza al castell amb les desavinences inicials resoltes. No hi ha cap alteració temporal, és lineal. És important destacar les repeticions, al llarg de l’obra, de les referències de l’autor al públic lector per a mantenir la nostra atenció i, l’aspecte d’una amplia amalgama d’enigmes, els quals fan un lligam amb altres àrees del currículum com Matemàtiques.

Per altra banda, als personatges, troben una clara societat estamental prorratejada per: la reialesa (els tres germans i el rei) i la classe social baixa (la vella astuta i intel·ligent). No obstant això, dins de la reialesa trobem una diversificació que genera una estructura tripartida durant la narració. El germà major és combatiu, vol afanyar el problema amb la guerra i conquerint altre regne; el mitjà és malgastador, la seua intenció és solucionar l’assumpte oferint diners a altre regne; i el xiquet, anomenat Bernat, és astut i valent, ell és l’únic que fa per conèixer l’inconvenient del seu regne iniciant un viatge per a resoldre’l amb astúcia. Reprenent el tema de l’autor, s’identifica amb Bernat, perquè li agraden els enigmes, les aventures i estan tot el dia llegint. A la fi, tots aquests elements formen  part de les característiques primordials d’una rondalla.

Pel que fa a les il·lustracions, són a tota plana, però amb la peculiaritat que les trobem a la part baixa d’ambdós fulls. Aquest fet, genera un efecte al lector, ja que al trobar-se situades a la part baixa dels fulls ens conviden a llegir el text, situat a la part de dalt, amb deteniment i sense cap pèrdua d’atenció. Una vegada acabat el text podem aturar-nos més temps observant les imatges, trobant relacions amb el que acabem de llegir. En general, sempre trobem el text acompanyat d’il·lustracions. Aquestes, fins que siguen fixes, manifesten moviment per repetició d’elements com les boires. Les tècniques emprades per a formar les imatges són mixtes i, en termes generals, no poden identificar-se amb la realitat. No obstant això, son més simplificades amb el designi d’apropar-se més als infants.

En definitiva, tots aquests aspectes conformen un tot coherent que capten l’atenció del lector i naveguen fins al mateix ideal social i educatiu.

        El llibre és innovador, i que a més, suscita reflexió respecte a diversos temes; per això, resulta interessant i divertit. Respecte al llenguatge, podem dir que adopta un llenguatge adequat per a l'edat del destinatari del llibre, és a dir, per a xics i xiques de 8 a 10 anys. A més, hi ha una sèrie d'emocions reflectides en les històries d'aquest llibre que ens fan creure que tot és possible, que tot pot passar. Tot el que cada protagonista de cada història d'aquest llibre imagina, d'una forma o altra, es pot fer realitat.

• Navegant a la bora de la imaginació                                                      

Autor	Enric Lluch i Girbés
Il·lustrador	Sara Betegón
Títol	Somnis de mar
Editorial Tàndem Edicions	Tàndem Edicions
Ciutat d’edició	Valencia
Any	2003
Edició	Primera edició
Adreçat	Tercer y quart de Primària

           Somnis de mar és un conte ple d'històries de fantasia, d'humor, d'ironia, que tenen relació amb la mar. Es narren històries del fons de la mar on apareixen sirenes, balenes, taurons... I fins i tot el rei de la mar, Neptú. També, apareixen històries de pirates en cerca de tresors, i pirates amb sirenes. D'altra banda, apareixen històries de xics i xiquetes, que deixen volar la seua imaginació per a crear un món de fantasia, per exemple al capítol 7, quan dos xics fan un clot en l'arena de la platja per a arribar a Austràlia, i a més, van ver uns cangurs i també persones australianes. A més d'això, hi ha històries que parlen de l'adversitat, com per exemple al capítol 8, on hi ha un xiquet en cadira de rodes que vol comprar-se una barca per a navegar.

       Respecte a l'estructura, en aquest llibre no es narra una sola història lineal, sinó que es conten diverses històries diferents, però totes tenen relació amb un tema, la mar. En aquestes històries, apareix un narrador en tercera persona, omniscient, que coneix tot respecte a la historia, a més, a vegades apareix algun diàleg. D'altra banda, en el capítol 5, apareixen redactades les cartes que realitza Neptú, en aquest cas, protagonista d’eixa història.

        Quant als personatges, podem dir que hi ha una gran diversitat de tipus, des de peixos, balenes, taurons, fins a sirenes, pirates, llunes amb mal de gola, personatges mitològics com Neptú, i a més, hi ha personatges reals com xics i xiques, persones adultes, i persones amb discapacitat física. Tots aquests tenen alguna relació amb el tema principal que desenvolupa aquest llibre, la mar.

        L'espai on es desenvolupen les històries d'aquest llibre és al voltant de la mar: la font de la mar, navegant per la mar, a la platja. L'espai està correctament descrit, cosa permet al lector ubicar-se en eixe espai. A l'inici de cada capítol del compte apareix una breu descripció de com és l'escenari on es desenvolupa la historia: com està la mar, quin vent fa, per a on bufa, entre altres. Això permet viatjar al lector al lloc on es desenvolupa la història, ja que produeix uns sentiments i sensacions reals. A més, apareixen il·lustracions a color amb relació amb la història, i que representen alguna de les accions que es desenvolupen, cosa que fa que el lector puga tindre una millor comprensió del text.

       Aquest llibre té com portada una sirena, cosa que fa referència a la mar. A més, podem apreciar que apareix el nom del llibre, de l'autor, del creador de les il·lustracions i l'editorial en la portada. A la contraportada, apareix un paràgraf on s'explica de què tracta el llibre i que ens incita i provoca a llegir-ho. És un llibre que té tapa blanda, però amb una alta qualitat d'impressió, ja que està imprés a color, i amb una lletra adequada per als xiquets als quals està adreçada.

       Comptat i debatut, crec que Somnis de mar és interessant per als xiquets i que poden gaudir molt llegint-lo, ja que hi ha fantasia, aventura, imaginació, humor, i tot això és atractiu per als xiquets. A més, també pot ser acadèmic, perquè mostra valors i sentiments que s'han de desenvolupar al llarg de la infància dels xics i xiquetes.