"CONTINUEM LLEGINT!"

• LA INEFABLE HISTÒRIA D'UN "XIQUET REAL"

          Dades tècniques del llibre: 

Autor	Vicent Vila Berenguer
Il·lustrador	Gerard Miquel Roselló
Títol	Pinotxo: Història d’un titella que volia ser xiquet.
Editorial	Bromera
Col·lecció	Micalet teatre
Ciutat d’edició	Alzira
Any	1998
Edició	Primera edició
Adreçat	Quint i sext de Primària

D’entrada, convé destacar que la història es desenvolupa a un món pròxim al lector però amb aspectes fantàstics i estranys, com un tronc i un grill que parlen, considerats elements normals i quotidians de la vida. Des del meu punt de vista, pense que ambientar una obra amb característiques del realisme màgic aconsegueix captar l’atenció dels lectors i enganxar-los a la lectura. A més d’això, amb aquest tipus d’obra d’aventures que transmet valors com l’amistat, l’amor, l’esperit de sacrifici i, components com el suspens i intriga que es troba present durant tota l’obra gràcies al desenvolupament personal i emocional del personatge principal, Pinotxo, conformen un llibre de teatre molt interessant per a dramatitzar des d’un punt de vista pedagògic tan interpersonal com a intrapersonal.

Un altre punt que he de remarcar és l’adequació del llibre a l’edat del lector, entre deu i dotze anys, per principis com la correspondència entre diàleg i il·lustracions que acompanyen al text i amenitzen la lectura, acotacions inicials que ens transporten a l’espai que es vol representar,  però sobretot, pel tema que es manifesta de la lluita interior entre el bé i el mal que pateix un adolescent. Aquest principi temàtic, gira en torn al personatge de Pinotxo a causa de sofrir una evolució madurativa, durant l’esdevenir de la història, pel que fa a la seua figura representada inicialment com una titella i després com a ésser humà.

Vicent Vila Berenguer, un iniciador de la Mostra de Titelles, pretén, amb aquesta obra canònica de la literatura infantil i juvenil, atorgar-li una versió més didàctica, ja que com es troba explícit al llibre, aquesta obra està elaborada amb el propòsit d’una lectura inicial i una pòstuma escenificació per part dels lectors desafiant-los a dramatitzar l’obra amb la seua tècnica de les titelles. Considere que aquesta tècnica per a representar l’obra és un encert perquè a les edats que està adreçat el llibre, encara podem trobar aspectes com la vergonya, i podem rebre en un primer moment un rebuig per part de l’alumnat, o dificultats per a memoritzar una gran quantitat de text, aspecte que no és l’objectiu principal d’aquesta escenificació. 

Així doncs, pense que és motivant, com ja he dit adés, la tècnica de titelles perquè em sembla que serà més divertit per a ells/es, desenvoluparan destreses per a manipular les titelles (psicomotricitat), treballaran aspectes com la prosòdia (entonació, pronunciació, fer veus diferents a les pròpies, dicció). Així mateix, la representació els obligarà a disciplinar-se per planificar les entrades i eixides dels personatges a escena, és a dir, foment del treball cooperatiu, a més de la relació interdisciplinari entre àrees del currículum com educació artística o música, pel que fa al decorat, il·luminació, vestuari, titelles i música.

Per últim les propostes didàctiques explicitades a la fi del llibre, ens aporta una explicació diàfana tant de la tècnica com de l’adreç. A més a més, la seqüenciació per escenes amb acotacions inicials aclaridores faciliten l’escenificació de l’escenari i la dramatització de les emocions i sentiments per part dels xiquets/es. Val la pena dir, que tots aquests elements que engloben el llibre estableixen un tot coherent que permet millorar la comprensió global del text.

• LA SORT DE LES GARROFES

          Dades tècniques del llibre: 

Autor	Enric Valor
Adaptador	Jordi Raül Verdú
Il·lustradora	Priscilla Aràndiga
Títol	El jugador de Petrer
Editorial	Edicions Bullent
Ciutat d’edició	Picanya
Any	2016
Edició	Primera edició
Adreçat	Tercer i Quart de Primària

Que Jordi Raül Verdú, mestre, conta contes i animador lector, haja fet una col·lecció de rondalles d'alguns pobles valencians, és una molt bona notícia. Ja que, fent una recopilació escrita dels contes populars que es transmetien oralment és una forma de conservar-los al llarg del temps.

La intel·ligència té un paper importantíssim en aquest llibre, i a la mateixa vegada a la vida quotidiana. Perquè, aquesta qualitat serà determinant a l'hora de resoldre el principal conflicte entre els protagonistes: Pere i Capralenc el Fi. Ben mirat, el nom dels personatges són rellevants perquè tenen relació amb les muntanyes prop al municipi de Petrer, que és on es desenvolupa aquesta rondalla. Capralenc el Fi, és el personatge que representa al dimoni, i rep el seu nom de Caprala.
A més a més en les il·lustracions podem veure el seu aspecte físic, i s' assembla al Cid, altra muntanya molt característica del poble de Petrer.

D'una banda, els principals aspectes que hi fan aquesta història atractiva per als xiquets, és que es conta en un espai molt cercà on viuen, ja que normalment la majoria dels llibres que ells estan acostumats a llegir, estan tractats en llocs llunyans a la seua localització. En aquest cas, siguen de Petrer o de qualsevol municipi valencià, aquesta qualitat els cridarà l'atenció. A més a més, en la rondalla també es nomena municipis que estan prop com poden ser Novelda o Monòver.

Així i tot, trobem diverses cançons, expressant molta felicitat, i llançant un missatge en cadascun dels números de cartes que eixien, cosa que resulta atractiu perquè els xiquets quan estiguen jugant amb els seus amics o la seua família poden cantar aquestes cançons a la vegada que aprenen paraules noves a afegir al seu vocabulari personal.

D'altra banda, altre factor atractiu és la forma en la qual trobem les il·lustracions, es pot diferenciar clarament quan és de dia i quan és de nit perquè es reflecteix en el color; l'expressió d'alegria, de preocupació, o de felicitat de Pere i els seus amics... Etc.

En definitiva, aquesta rondalla és una història que tot ciutadà alacantí i en concret de Petrer ha de conéixer. En resum la història tracta de com un home que ha perdut tot amb el joc fa un pacte amb el dimoni. El dimoni, Capralenc el Fi li donarà molts diners per a poder jugar i recuperar totes les seues propietats, trobar una dona i ser feliç tindre una família a canvi de vendre-li la seua ànima al cab de deu anys. No obstant això Pere posarà una única condició, on les garrofes seran determinants per al desenllaç d'aquest pacte. Es complirà el pacte i Pere es quedarà sense la seua ànima? O pel contrari la seua condició serà una forma de resoldre aquest conflicte a favor seu?

• Un moviment "universal"

Títol	La dansa del versos
Autor	Marc Granell
Il·lustracions	Xan López Domínguez
Editorial	Editilde
Ciutat i Any	València, 2009. Primera edició.

          En primer lloc, l’autor vol transmetre amb els seus poemes una visió profunda de la realitat, és a dir, mostrar-nos des d’un punt de vista crític el món que ens envolta. A més, tot això ho fa amb un to nostàlgic ja que denota una sensació de malestar cap a la societat actual i els canvis que s’han produït.

            Per una banda, les pàgines presenten  uns fons blancs o grisos i s’aconsegueix crear un clima tranquil on podem donar molta llibertat a la nostra imaginació. Per altra banda, hi ha elements presents al poemari que ens mostren aquesta tristesa, com per exemple la pluja i les llàgrimes.

            En segon lloc, depenent l’extensió que tinga el poema pot ocupar una pàgina o dues. Tanmateix, la il·lustració que acompanya cada text sempre es situa al llarg de dues pàgines. Per aquest motiu, els versos ressalten molt més el seu significat provocant que el text i la imatge s’interpreten com un conjunt i la seua comprensió siga més plena. També, aquest fet pot provocar que el llibre siga més atractiu per al lector al fullejar-lo. 

            Per últim, m’agradaria destacar un poema que explica al lector com fer un poema. Aquests versos tenen molta musicalitat entre ells i per tant, és molt fàcil d’aprendre-ho. No fa falta dir que això és una invitació a escriure per a qualsevol persona que llija aquest text fomentant la seua competència comunicativa i literària.

• Es poden dir moltes coses amb poques paraules

          Dades tècniques del llibre: 

Autor	Miquel Desclot
Il·lustrador	Lluïsa Jover
Títol	Bestiolari de la Clara
Editorial	Baula
Ciutat d’edició	Barcelona
Any	1992
Edició	Segona edició
Adreçat	Primer i segon de Primària

            Cadascuna de les històries que trobem té com a protagonista uns animals diferents. Arran d´això, l'escriptor no només inclou animals coneguts per tots els xiquets, com el lleopard o el mico, si no que també inclou animals de la nostra terra, i que formen part de l'espai que envolta als xiquets, com la puput o el cranc de mar. Aquest fet és molt important, ja que els xiquets menuts necessiten trobar referències a la seua realitat quotidiana dins dels llibres que treballen. Tots els personatges, tot i que són animals, estan personificats. Tot açò, ajuda al xiquet a reconéixer en l'acció animal fets que li són familiars, sense abandonar ni un moment el món de la imaginació i l'univers màgic que l'autor crea per a ells.

              El llibre que tractarem a continuació té com a títol Bestiolari de la Clara i l'edició que hem treballat ha sigut la segona, la qual es va publicar l'any 2004. Aquesta és una obra literària que s'inclou dins el gènere de la poesia, encara que a més de poesies podem trobar altres com narracions o faules, totes en vers. Aquest gènere és molt indicat per als xiquets, ja que els ajuda a memoritzar les cançons o les poesies que hi apareixen, i estimulen la imaginació d'aquests al plantejar interrogants, com és el cas de les endevinalles.

            De vegades els llibres poden dir moltes coses amb poques paraules. Aquest n´és un. Les bestioles que hi surten resulten absolutament properes, gairebé casolanes, i tenen la virtut de fer-nos descobrir el que mai no havíem imaginat. Són unes bestioles agradables, que ens fan riure per la seua astúcia i els seus jocs inesperats.

            En un altre ordre de coses, el format i la presentació del llibre crida l´atenció i incita a llegir-lo, ja que hi ha dibuixos en gairebé tots els fulls. No obstant això, el relat està dirigit a xiquets que ocupen la subetapa dels sis als huit anys. Aquesta és l´etapa perfecta per a la introducció de la poesia a les aules. També apareixen en aquest llibre, llocs del llenguatge com són les endevinalles, els refranys i els embarbussaments.

            Les il·lustracions, fetes per Lluïsa Jover es troben acompanyant totes les històries del llibre, fet que ajuda a estimular la imaginació dels xiquets i també ajuda a entendre millor l'acció, i com no, a resoldre les endevinalles més fàcilment. A més, poden facilitar la lectura als més menuts.

            Altrament, l´autor empra un llenguatge a vegades massa complex per als xiquets, pel que és recomanable que es treballen amb els menuts a l´escola i a casa, per tal d'ajudar-los a comprendre millor la totalitat de l'obra.

            Un altre punt per a destacar, és que aquest llibre transmet unes idees que intenten afavorir els valors positius entre els xiquets i això és molt interessant treballar a les escoles. També, Bestiolari de la Clara  organitza la seua història molt bé facilitant la lectura als xiquets amb una tipografia gran i clara.

           Sens dubte, és una obra que agrada, que enganxa perquè fa gaudir des del lector més petit al més gran. Bestiolari de la Clara és un llibre summament interessant per l´aventura, la màgia, la quotidianitat i l´emoció que desperta en els lectors. Normalment en aquesta etapa el xiquet s´orienta en el món de la fantasia, però amb aquest llibre també pot conéixer la realitat, i d´aquesta manera, despertar en ell el seu interés i curiositat per la vida real. Així mateix, l´autor aconseguix meravellar els lectors, també a partir de la creació d’ambients molt diferents.

            A tall de conclusió, podem dir que l´obra de Miquel Desclot està plena d'imaginació. Totes les històries, potser, ens faran oblidar els nostres problemes en companyia dels que més estimem.