ANEM AL TEATRE!

          

El teatre és un gènere amb molta importància en la Literatura Infantil i Juvenil, ja que amb ell, els xiquets i les xiquetes poden milloras la seua entonació, el canvi de registre i, a més, poden divertir-se amb els seus companys al mateix temps que estan aprenent continguts de qualsevol àrea de coneixement.

            Mitjançant el teatrel es treballa també:

• La interacció escènica.

           Entesa per dues bandes. Per una banda, la interacció entre l'autor i el lector de l'obra, i per altra banda, la interacció dels actors amb el públic.

         A l'hora d'escollir una obra teatral o una altra hem de tenir en compte uns factors, principalment:

• L'edat a la qual esadreçada.
• L'època històrica en la qual està basada.
• L' espai.
• El punt de vista
• Els efectes
• Ideologia de l'obra
• Interculturalitat i valors transmesos.

         Per a escenificar com seria un exemple a treballar a classe hem escollit aquests fragments:  

1. El Caragol col, Mercé todolí (LLECTURA DRAMATITZADA):

Vam fer una introducció animada amb el designi de captar l'atenció del alumnat







          També vam fer una performance poètica amb acompanyament musical de flauta travesera en directe. Prèviament vam escollir fragments de les peces de les següents bandes sonores : Pocahontas, Àguila Roja, Pirates del Caribe i Les Avions.

“Com podem jugar amb els contes? Gianni Rodari ens ho explica”.

L'objectiu d'aquesta entrada és conèixer diferents tipus de tècniques extretes de Gramàtica de la fantasia de G. Rodari, que seran triades per nosaltres mateixos amb l'objectiu de poder treballar-les a classe, o per què no, en casa com a joc.

Més de l'autor i exemples de les seues tècniques

La primera tècnica triada és El binomi fantàstic. Aquesta tècnica tracta d'augmentar la creativitat dels nens lligant dues històries tan diferents com siga possible i fer una nova historia amb elles. A més a més, fomenta el treball cooperatiu. Aleshores, és una activitat per a desenvolupar en petits grups, millorant d'aquesta forma, l'expressió oral o escrita segons com siga el canal pel qual és transmet la història creada a partir de les dues paraules inicials.

El llapis i el foc:
Això era i no era, un llapis que sempre tenia fred. Per a evitar-ho intentava posar-se al costat dels colors o de la goma d' esborrar però encara no trobava solució al seu problema. Fins que un dia, en una excursió que els xiquets van fer al camp, es va caure d'una mà d'una xiqueta i es va acostar a una cosa molt calenteta. Què era eixa cosa ta agradable que el llapis podia sentir? Era el foc!!!! El foc li ajudava a solucionar el seu problema amb el fred, però no devia acostar-se molt perquè si no es cremaria. Des d'aquest dia els xiquets utilitzen la maquineta de fer punta, com a foc.

La segona tècnica s'anomena l'error creatiu. Consisteix en crear un nou terme fantàstic amb els errors ortogràfics que facen els nens, en lloc de corregir-los. D'aquesta manera, potenciem la imaginació ja que en el cas de fer un resumen d'un conte popular i equivocar-se en una lletra,eixirà altra paraula amb un significat diferent, aspecte que cambiarà el significat de l'oració completa. És tarea dels alumnes improvisar un nou argument, amb uns nous personatges i amb les seues característiques pròpies.

De La Blancaneu a La Blancaveu

     Erase una vegada, en un poble anomenat Petrer, hi havia una xiqueta tan i tan dolça, que tenia la pell blanqueta, amb ulls verds i moltes peques a la cara. Sempre duia unes trenes molt gracioses. La seua família la cridava per "La Blancaveu" , encara que en realitat s'anomenara Candela. Per què l'anomenaven d'aquesta forma? Perquè ella sempre tenia fred, fóra hivern, primavera, tardor o estiu ella sempre estava tremolant.

Tant tremolava, que quan parlava, o fins i tot quan cantava, li eixia un fumet blanc de la boca. Tan blanc era aqueix fumet que l'acabaren coneixent en tot el poble com "La Blancaveu".

UNA VISITA GRATIFICANT: ALMUDENA FRANCÈS, TÈCNIQUES PER A CONTAR CONTES.

El altre dia van rebre una visita molt gratificant, ens va visitar la conta contes Almudena Francès amb el designi de proporcionar-nos el seu grau d’experiència professional i acadèmica pel que fa a les tècniques de contar contes. En primer lloc, ens va oferir una gran mena d’ingredients necessaris per a produir una bona narració, aspectes com la veu, mirada, gestos, respiració o silencis, és a dir, elements de la prosòdia. Des del seu punt de vista, el més important es la mirada, ja que podem manifestar miscel·lanis sentiments i, a més, podem generar un vincle íntim, un contacte real que no es pot produir en una lectura individual o al emprar un material audiovisual. Aleshores, gaudírem d’una performance lectora en directe de cinc obres narratives.

Pel que fa a les diferències socioculturals, trobem diverses temàtiques i versions al voltant dels mateixos llibres. Al poble, els contes contenen uns conceptes i elements més rurals i per el contrari , a les ciutats trobem aspectes més urbans. La procedència de cada alumne repercuteix a l’hora de la comprensió o coneixement d’un llibre.

            Coetàniament, va fer una crítica a la franquícia productiva de pel·lícules de dibuixos animats Disney, sobretot, la fa culpable de la estigmatització dels personatges que desencadena als xiquets corresponents a eixes edats, ja que elimina la creativitat i conforma un ideal canònic de personatges imaginaris o reals, com:

•    Princeses: guapes, rosses, vestits de color de rossa, dignificades socialment, riques.

•  Prínceps: valents, guapos, poderosos (socialment, econòmicament, físicament), color blau.

•     Monstres: peluts, amb banyes i urpes, grans, amb grans ulls.

Per últim, ens va donar uns últims directrius personals respecte al assumpte de contar contes. Aspectes com la voluntat, la sorpresa, la emoció i el convenciment personal, és a dir, fer-ho de debò. En definitiva, tots aquests elements capten l’atenció dels xiquets i fan que puguen gaudir d’una performance com a un incipient per a estimular i promoure la lectura i els llibres.

Per acabar una frase d’Almudena Francès:
‘’tot o tota tú has de ser conte, per arribar al cor dels xiquets’’

Blog de l'autora: la maleta d'Anacleta

“LLEGIR PER A GAUDIR, LLEGIR PER A APRENDRE, LLEGIR PER A CRÉIXER”

Com ja sabem, d’any en any, l’informe PISA revela la situació alarmant dels nostres joves respecte al tema de comprensió lectora.  No fa falta ser cap eminència per a conéixer quina es la causa d'aquest problema, ja que aquest assumpte gira en torn als baixos índex de lectura valenciana que presenta la societat i, especialment els joves.

            Per una banda, hem de mencionar que soles un 2% dels llibres que consumeixen aquesta part de la societat  valenciana és en la seua pròpia llengua, el valencià. Per consegüent, podem afirmar que aquest pot ser un factor rellevant que té una influència directa amb els informes PISA. Aleshores, comentarem altres factors rellevants, pel que fa a aquests índexs tan baixos de lectura, els quals es troben presents a la nostra societat:

•           La crisi econòmica.

•           La etapa social: ‘’edat tecnològica’’.

•           Les raïls socioculturals i socioeconòmics familiars.

•           La suggestió de la societat.

•           La falta d’eines per a fomentar la lectura.

•           La implicació de tots els sectors que formen part del procés d’ensenyança-aprenentatge.

           Per altra banda, fent al·lusió al paper de l’escola en aquest problema lector, es deu a la imposició de lectures d'una manera semblant a tot el grup/classe sense tindre en compte els nivells de desenvolupament cognitiu, la procedència sociocultural i socioeconòmica, i les pròpies preferències del alumnat. Tots aquests factors fan que un alumne que siga actiu, deixe de llegir i consumir literatura paulatinament, ja que l’escola està furtant-li el seu plaer pel qual llig, gaudir de la lectura. Hem d’anar en compte amb els nostres alumnes respecte al tema de la lectura perquè podem desfer lectors actius socialment. 

            Malgrat això, no hem d’imposar lectures i, menys encara, acotar la lectura fins als llibres convencionals. No obstant això, el alumnat ha de llegir, llegir adaptacions, àlbums il·lustrats, recreacions d'obres originals; ja tindran temps per a llegir els clàssics. Tampoc hem d'obsessionar-nos en la quantitat de llibres sino en la qualitat. Com diu Teresa Colomer, ‘’val més uns pocs llibres bons, que molts de banals’’.

Al mateix temps, com ja hem dit adés, al nostre parer, les institucions educatives juguen el seu paper en tot aquest assumpte. Actualment, s’ha proposat un pla de foment lector, on tan sols tenen planificat i disenyat del pla un nom diàfan, <<llegim, llegim, llegim>>, i el seu designi, que el llibre recupere el seu valor social, és a dir, recuperar la dignificació del llibre. Per una banda, una de les iniciatives és promoure els autors valencians, en altres paraules, fer propaganda del producte nacional. Per altra banda, conformar espais culturals i feries temàtiques per a promocionar la lectura i atraure famílies. 

En referència a les famílies, són una anella molt important en aquest pla de foment a la lectura. Des de que naixem, estem suggestionats i influenciats per la nostra filiació sociocultural i socioeconòmica. A aquestes edats tan primerenques, els nens imiten qualsevol acció, gest o rutina dels seus progenitors. Alhora, si el xiquet veu que el pare, la mare o els seus germans lliguen, ell llegirà per imitació i repetició de conductes. Com diu Teresa Colomer, ‘’si veuen llegir, llegiran’’.

                Per últim i no per això menys important, els medis de comunicació juguen un paper molt important, sobretot a aquesta generació que podíem denominar-la generació tecnològica. Els medis de comunicació poden impulsar la lectura d’una manera més lúdica, fins que siga paraliteratura, pot ser un incipient per a començar a llegir. És a dir, el fet de veure al seu dibuix animat llegint, fins que siga un exemple molt pobre, pot servir d’estímul per a que comencen a llegir per repetició d’accions.

            En general, llegir augmenta el nostre èxit acadèmic, social i laboral, ja que al ampliar el nostre intertext lector, podem fer referències hipertextuals ampliant la nostra comprensió del món que ens rodeja. Per tant, quant més consumim lectura, més informació aportem als nostres esquemes organitzatius (idees previs), creant un tot coherent que navegue fins al mateix ideal social i educatiu. La conseqüència d’això són lectors actius i crítics.