L'objectiu d'aquesta entrada és conèixer diferents tipus de tècniques extretes de Gramàtica de la fantasia de G. Rodari, que seran triades per nosaltres mateixos amb l'objectiu de poder treballar-les a classe, o per què no, en casa com a joc.
La primera tècnica triada és El binomi fantàstic. Aquesta tècnica tracta d'augmentar la creativitat dels nens lligant dues històries tan diferents com siga possible i fer una nova historia amb elles. A més a més, fomenta el treball cooperatiu. Aleshores, és una activitat per a desenvolupar en petits grups, millorant d'aquesta forma, l'expressió oral o escrita segons com siga el canal pel qual és transmet la història creada a partir de les dues paraules inicials.
El llapis i el foc:
Això era i no era, un llapis que sempre tenia fred. Per a evitar-ho intentava posar-se al costat dels colors o de la goma d' esborrar però encara no trobava solució al seu problema. Fins que un dia, en una excursió que els xiquets van fer al camp, es va caure d'una mà d'una xiqueta i es va acostar a una cosa molt calenteta. Què era eixa cosa ta agradable que el llapis podia sentir? Era el foc!!!! El foc li ajudava a solucionar el seu problema amb el fred, però no devia acostar-se molt perquè si no es cremaria. Des d'aquest dia els xiquets utilitzen la maquineta de fer punta, com a foc.
La segona tècnica s'anomena l'error creatiu. Consisteix en crear un nou terme fantàstic amb els errors ortogràfics que facen els nens, en lloc de corregir-los. D'aquesta manera, potenciem la imaginació ja que en el cas de fer un resumen d'un conte popular i equivocar-se en una lletra,eixirà altra paraula amb un significat diferent, aspecte que cambiarà el significat de l'oració completa. És tarea dels alumnes improvisar un nou argument, amb uns nous personatges i amb les seues característiques pròpies.
De La Blancaneu a La Blancaveu
Erase una vegada, en un poble anomenat Petrer, hi havia una xiqueta tan i tan dolça, que tenia la pell blanqueta, amb ulls verds i moltes peques a la cara. Sempre duia unes trenes molt gracioses. La seua família la cridava per "La Blancaveu" , encara que en realitat s'anomenara Candela. Per què l'anomenaven d'aquesta forma? Perquè ella sempre tenia fred, fóra hivern, primavera, tardor o estiu ella sempre estava tremolant.
Tant tremolava, que quan parlava, o fins i tot quan cantava, li eixia un fumet blanc de la boca. Tan blanc era aqueix fumet que l'acabaren coneixent en tot el poble com "La Blancaveu".
No hay comentarios:
Publicar un comentario