Hem escollit aquest autor perquè és important per a la literatura infantil. Els seus contes són dels més coneguts pels xiquets i xiquetes. Entre ells, podem encontrar: Barba Blava, La Caputxeta Vermella, El Gat amb Botes, La Bella Dorment, Patufet, entre altres.
A més, les versions de CharlesPerrault, són diferents dels contats per Disney, ja que els seus finals conten una realitat més a prop a la quotidiana, i sense tanta fantasia com a Disney.
CHARLES PERRAULT:
Díptic:
Vam introduir la performance mitjançant la tècnica del BookTrailer.
Finalitzarem la perfomance, suscitan als espectadors la curiosetat per a continuar llegint les obres representades i, més obres de l'autor, Charles Perrault.
Hui comentarem les animacions lectores que es van fer a class organizats per gruos de mestres, els quals van representar tota mena d'obres de molts autors especializats en Literatura Infantil i Juevnil. El designi d'aquesta activitat de dramatització va ser animar el gust per la lectura als més menuts.
A continuació, presentarem els díptics i farem una crítica constructiva dels aspectes positius i negatius que observarem de les animacions amb la finalitat de donar-vos consells per a fer una bona animació lectora.
Com a punts positius destacarem:
Hi ha d'haver una bona prosòdia, ja que el que es representarà en les animacions lectores és una informació directa que ens arriba a nosaltres, aleshores, amb una bona prosòdia podrem comprendre millor aquestes animacions. També cal tindre en compte l'entonació de la veu, aquesta ha de ser alta i clara, i també ha de marcar els ritmes i pauses necessàries per a una millor comprensió.
D'altra banda, també cal tindre en compte la caracterització dels personatges i l'escenificació, és a dir, si la representació de l'obra, tant els personatges, com l'espai, la decoració i la posada en escena correspon amb els fets que es desenvolupen en la història contada.
Per últim, també es recomana la utilització de diferents tècniques a l'hora de fer la representació, com per exemple: teatre d'ombres, teatre de titelles, lectura dramatitzada, entre altres. A més, la utilització de música, efectes de soroll, cançons, balls, i interactuar amb el públic, fan que l'animació siga de millor qualitat i interés.
Com a punts negatius inclourem:
Desde el nostre punt de vista, quan es fa una animació lectora seria convenient fer alguna pausa expressiva per cridar l'atenció del receptor. Tanmateix, de vegades, si no es té ben preparat el diàleg, aquestes pauses poden convertir-se en un moment d'avorriment per part del públic i de pèrdua de l'argument de la història.
També, cal destacar la importància d'una bona dicció i una correcta pronunciació a l'hora de parlar davant de xiquets i xiquetes. A més, aquesta activitat ens serveix com a eina perquè els nostres alumnes puguen aprendre la llengua d'una manera molt més entretinguda. No obstant, sinó aconseguim transmetre un missatge clar i sense faltes ortogràfiques, la nostra tasca no serà productiva.
Per concloure, quan es fa una bona decoració i una posta en escena d'allò més atractiva, solament ens falta saber dessenvolupar-se a l'escenari amb una gesticulació i una entonació variada per a cada moment. Si volem aconseguir que els xiquets es fiquen dins del món que em creat amb molt esforç, cal que la nostra actuació acomplisca les seues expectatives.
La literatura crossover, fa referència als llibres capaços de sensibilitzar tant amb la població juvenil, com la població adulta. És a dir, llibres que no sols estan recomanats per a una sola edat en concret.
D'una banda, la temàtica dels llibres infantils i juvenils de l'actualitat, gira entorn del gènere de la fantasia, afavorit per doble èxit, literari i cinematogràfic. Com a exemple d'això, les conegudes sagues de "Harry Potter", o "Els jocs de la fam".
D'altra banda, per conseqüència d'haver-hi més lectores que lectors, un dels gèneres que també predominen és el de l'amor. Com per exemple obres de FedericoMoccia.
A més, cal comentar el concepte de fanfiction, concepte connatural a la Literatura crossover. Els fanfictions són relats de ficció escrits i confeccionats per fans d'una obra literària o dramàtica. En aquests relats, apareixen els personatges, els espais, les situacions a resoldre mencionades a l'obra original, o pot ser, una obra inventada pel fan amb alguns lligams de la versió original. En altres paraules, es una reelaboració i recreació per part d'un fan de l'obra original.
Per últim, caldria mencionar que apareixen noves tendències de narrativa infantil, gràcies a les noves tecnologies: Internet, les xarxes socials i tota mena de mitjans i plataformes de comunicació. L'objectiu d'aqueta tècnica es enganxar al lector ambientant i impregnant la seua vida de recursos que fan al·lusió a les obres literàries. Aleshores, probablement en un futur, gràcies a les tecnologies 3.0, se substituiran els llibres per e-books. Aquest tipus de literatura actual, s'anomena literatura trasmèdia.
Bona vesprada! Hui cal recomanar un clàssic de la literatura que va viure des de 1856 fins al 1919,,LymanFrankBaum. Encara que hagen passat prous anys del seu pas per la historia de la literatura, hui en dia és molt conegut per la seua quantitat d'obres publicades. Per la qual cosa, hi ha una sèrie de traductors que es dediquen a publicar les mateixes versions en molts idiomes per a evitar que puguen perdre's al temps.
Bé, a continuació es farà una petita introducció de qui va ser aquest autor del S.XlX, i de les seues obres i ens centrarem en una d'elles.
Per una banda, LymanFrankBaum va ser escriptor estadounidense de literatura infantil i juvenil. Més tard, es va convertir en narrador. Va aconseguir el primer èxit amb quaranta-tres anys, amb la novel·la FatherGoose. Un any després va continuar amb El màgic d'Oz novel·la infantil, publicada l'any 1900. Encara que hi hagen passat molts anys des de l'actualitat cap enrere, continua sent molt coneguda.
Seguidament, us farem un petit resum del seu argument i una lectura dramatitzada d'una part del capítol que hem seleccionat on es coneixen l'espantaocells i Dorothy.
Recitar un poema suposa transmetre les emocions i els sentiments que els seus versos ens han provocat i això fa que es desperten també les emocions de les persones que l’escolten.
Activitats per a escriure i recrear poemes:
Haiku: primer vers 5 síl.labes, segon vers 7 síl.labes i últim vers 5 síl.labes.
Poemes breus i senzills, exemples d’una poesia austera i profunda. Contem fins a l’última síl·laba tònica.
Quasi com el cel
amb moltes taques marrons
Una jirafa és
Conegut per tots
Un animal perillós
Simba és el millor
Prepoesia: començar cada parella de versos amb una preposició o locució adverbial i, pregressivament, començar cada vers en lloc de dos en dos.
Sota la plutja, que renta les mentires
sense penes ni deliris, avançem fins als somriures.
Contra vent i marea, pujem les muntanyes
cap al cel, de somnis inimaginaris.
Activitats per a llegir poemes:
Versos cara a la paret: aquesta activitat tracta un dels principals problemes en la majoria de xiquets, que si no es tracta de manera adequada, pot ser fins hi tot, un gran problema a l’hora de ser adult: tindre vergonya per a expressar-se. Com fem front a aquest problema? Donem als nens un poema i han de llegir-ho en veu alta, amb una entonació adequada, però, amb la connotació de llegir-ho cara a la paret.
Una vegada memoritzat el text, si volem millorar la dicció i la recitació, el poema estarà cara a la paret i el xiquet haurà de concentrar-se a aspectes com: l’ entonació, volum de la veu, el to.
Activitats per a memoritzar poemes:
Poemes il·lustrats: tractarem de memoritzar el poema il·lustrant les accions o representat mímicament les paraules de cada vers.
La vaca. Larreula, Barric (1996)
Era una vaca tan trista, tan avorrida, tan soca, ensopida, pessimista, poca cosa i desmenjada, que de llet en feia poca i, per postres!, descremada!
Annex 1: Poema escalonat
La claror se’n va,
la foscor ja torna,
i com un ocell blanc,
Ve la lluna cantant.
La nit ja s’acosta
en forma de descans
per a tots el vilatans.
Els nens i les nenes
abans a dormir
agafen un llibre
i es posen a llegir.
Annex 2: Poema espill
Ara farem aquesta tècnica amb el poema Brollen els poemes de Isabel Barriel:
El àlbum il·lustrat proposa un tipus de lectura on
el lector ha de esmenar contradiccions, completant parts de la història i fent
una relació significativa mitjançant els dos codis (imatges i text). A més, es
reconeixen referències intertextuals d’una manera més explícita, ja que les
il·lustracions dónen suport al codi escrit. Per tant, al àlbum il·lustrat
trobem dos llenguatges: el propi del text i el de les imatges. Ambdós factors
li dónen significació a l’obra, és a dir, el text no pot tindre sentit si no es
troba acompanyat de les imatges, conformant un lligam de coherència i cohesió textual. En paraules de Colomer " Els xiquets i les xiquetes que reben aquestes històries poden accedir a la forma de representar-se culturalment l'experiència i cóm aquests coneixements inicia la seua comprensió dels motius literaris presents a la seua cultura" (Colomer, 2010).
Per tant, es una eina educativa molt valuosa amb
molts avantatges per a introduir als infants en la lectura:
-Habilitats
d’observació. Per tant, es desenvolupa l’atenció.
-Treballa
objectius transversals de la educació.
-Enriquir
les experiències visuals propiciant i estimulant la seua inherent imaginació.
-Contenen
nous processos d’impressió amb el designi de incitar a la lectura d’aquests:
pàgines que brillen amb un determinat tacte, elements amagats que han de ser menejats
per a poder llegir-ho (component interactiu i didàctic).
-Suscitar
emocions als discents mitjançant el rerefons que contenen els àlbums.
-Aprendre
a analitzar i sintetitzar la informació codificada al sistema de signes de la
comunicació visual i escrita.
-Desperten
la motivació intrínseca dels xiquets i de les xiquetes per a explorar els
àmbits desconegut i trobar les versions originals.
A continuació trobem els dos tipus d'àlbums que podem trobar:
Principals característiques dels àlbums il·lustrats:
Té format de llibre.
Integra dos codis miscel·lanis a una mateixa obra literaria: el codi lingüístic i el codi visual.
La il·lustració és impriscindible per entendre la història que es narra. Aquesta, pot tenir diferents tipus de relació amb el codi escrit que acompanya: contradicció, explicació, descripció.
El text i les imatges conformen un tot coherent, ja que dónen significació a l'obra.
Els aspectes paratextuals també ajuden a explicar la història: el format, la mida, el color, la tipografia.
Ací trobem enllaços que ens mostren àlbums o informació rellevant d'àlbums molt reconeguts mundialment pel seu èxit:
El àlbum il·lustrat proposa un tipus de lectura on
el lector ha de esmenar contradiccions, completant parts de la història i fent
una relació significativa mitjançant els dos codis (imatges i text). A més, es
reconeixen referències intertextuals d’una manera més explícita, ja que les
il·lustracions dónen suport al codi escrit. Per tant, al àlbum il·lustrat
trobem dos llenguatges: el propi del text i el de les imatges. Ambdós factors
li dónen significació a l’obra, és a dir, el text no pot tindre sentit si no es
troba acompanyat de les imatges, conformant un lligam de coherència i cohesió textual. En paraules de Colomer " Els xiquets i les xiquetes que reben aquestes històries poden accedir a la forma de representar-se culturalment l'experiència i cóm aquests coneixements inicia la seua comprensió dels motius literaris presents a la seua cultura" (Colomer, 2010). 
