sábado, 8 de octubre de 2016

“LLEGIR PER A GAUDIR, LLEGIR PER A APRENDRE, LLEGIR PER A CRÉIXER”



Com ja sabem, d’any en any, l’informe PISA revela la situació alarmant dels nostres joves respecte al tema de comprensió lectora.  No fa falta ser cap eminència per a conéixer quina es la causa d'aquest problema, ja que aquest assumpte gira en torn als baixos índex de lectura valenciana que presenta la societat i, especialment els joves.

            Per una banda, hem de mencionar que soles un 2% dels llibres que consumeixen aquesta part de la societat  valenciana és en la seua pròpia llengua, el valencià. Per consegüent, podem afirmar que aquest pot ser un factor rellevant que té una influència directa amb els informes PISA. Aleshores, comentarem altres factors rellevants, pel que fa a aquests índexs tan baixos de lectura, els quals es troben presents a la nostra societat:

  •           La crisi econòmica.

  •           La etapa social: ‘’edat tecnològica’’.

  •           Les raïls socioculturals i socioeconòmics familiars.

  •           La suggestió de la societat.

  •           La falta d’eines per a fomentar la lectura.

  •           La implicació de tots els sectors que formen part del procés d’ensenyança-aprenentatge.




           Per altra banda, fent al·lusió al paper de l’escola en aquest problema lector, es deu a la imposició de lectures d'una manera semblant a tot el grup/classe sense tindre en compte els nivells de desenvolupament cognitiu, la procedència sociocultural i socioeconòmica, i les pròpies preferències del alumnat. Tots aquests factors fan que un alumne que siga actiu, deixe de llegir i consumir literatura paulatinament, ja que l’escola està furtant-li el seu plaer pel qual llig, gaudir de la lectura. Hem d’anar en compte amb els nostres alumnes respecte al tema de la lectura perquè podem desfer lectors actius socialment. 

            Malgrat això, no hem d’imposar lectures i, menys encara, acotar la lectura fins als llibres convencionals. No obstant això, el alumnat ha de llegir, llegir adaptacions, àlbums il·lustrats, recreacions d'obres originals; ja tindran temps per a llegir els clàssics. Tampoc hem d'obsessionar-nos en la quantitat de llibres sino en la qualitat. Com diu Teresa Colomer, ‘’val més uns pocs llibres bons, que molts de banals’’.

Al mateix temps, com ja hem dit adés, al nostre parer, les institucions educatives juguen el seu paper en tot aquest assumpte. Actualment, s’ha proposat un pla de foment lector, on tan sols tenen planificat i disenyat del pla un nom diàfan, <<llegim, llegim, llegim>>, i el seu designi, que el llibre recupere el seu valor social, és a dir, recuperar la dignificació del llibre. Per una banda, una de les iniciatives és promoure els autors valencians, en altres paraules, fer propaganda del producte nacional. Per altra banda, conformar espais culturals i feries temàtiques per a promocionar la lectura i atraure famílies. 

En referència a les famílies, són una anella molt important en aquest pla de foment a la lectura. Des de que naixem, estem suggestionats i influenciats per la nostra filiació sociocultural i socioeconòmica. A aquestes edats tan primerenques, els nens imiten qualsevol acció, gest o rutina dels seus progenitors. Alhora, si el xiquet veu que el pare, la mare o els seus germans lliguen, ell llegirà per imitació i repetició de conductes. Com diu Teresa Colomer, ‘’si veuen llegir, llegiran’’.

                Per últim i no per això menys important, els medis de comunicació juguen un paper molt important, sobretot a aquesta generació que podíem denominar-la generació tecnològica. Els medis de comunicació poden impulsar la lectura d’una manera més lúdica, fins que siga paraliteratura, pot ser un incipient per a començar a llegir. És a dir, el fet de veure al seu dibuix animat llegint, fins que siga un exemple molt pobre, pot servir d’estímul per a que comencen a llegir per repetició d’accions.

            En general, llegir augmenta el nostre èxit acadèmic, social i laboral, ja que al ampliar el nostre intertext lector, podem fer referències hipertextuals ampliant la nostra comprensió del món que ens rodeja. Per tant, quant més consumim lectura, més informació aportem als nostres esquemes organitzatius (idees previs), creant un tot coherent que navegue fins al mateix ideal social i educatiu. La conseqüència d’això són lectors actius i crítics.


No hay comentarios:

Publicar un comentario